senyors, senyores indignes
que us feu grassos i granosos
no tindrem una altra vida
per estar o no per casa
i menjar si hi ha gana
o fugir si calen potes
furgar sacs de diner
i fer lliures els humans ossos
dels veïns que parlen raro
i que cremaran els bancs
per seure a terra.
senyors, senyores indignes
els indignats són a tot arreu
han superat les places
els minotaures campen
per lluitar la tauromàquia
i fer lídies monederes.
senyors, senyores indignes
a la plaça indigNACIÓ
o Catalunya
plaça d’armes, ai paraules:
ni pans ni xoriços
ni aturats del sistema
que aixafa els caps:
gambades a la planxa
per qui n’esclafi més.
senyors, senyores
indignes d’aquestes paraules
sou la neo-inquisició
nosaltres la ràbia moderna
que farà escola reeducativa
del femer que heu tret de la butxaca
per fer-hi cabre el calé.
senyors, senyores indignes
feu-se a un lloc i deixeu-nos pas
que aquesta és la dansa
que us fotrà l’avís
que us quedeu a casa
i no ho emmerdeu més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada