Per descarregar-te
l'acròbata tampoc no en sortirà il·lès
has d'anar al primer post del bloc

6 d’octubre de 2011

Patinada per Barcelona

Epidèmies

El mal dels uns va contra tots


El Pedro Oliver és mallorquí, llicenciat en Belles Arts, té una dona gallega fantàstica i una filla clarivident a punt d’entrar a la Universitat. És artista i fa anys va decidir reduir el temps que dedicava a la seva obra i treballar en un projecte que l’engrescava, i en el qual va accedir amb l’ entrevista pertinent dels diferents candidats i les proves avaluadores, com a grafista dels cartells i publicacions del teatre Principal de Palma. D’això ja fa quatre anys, i ha vist passar directors de cordes i nusos diferents, ell és un tècnic i no s’ha polititzat mai. La apolítica del Pedro és artística, personal i transferible.
En totes les edicions del Festival de Poesia de la Mediterrània, a mans del Biel Mesquida, el Pedro s’ha ocupat també de tots els materials editats i ha superat en qualitat, dedicació i creativitat totes les expectatives. Ha exposat en galeries d’arreu del món obres com Very welcome o Natur bomb, i ha estat promotor i ideòleg d’iniciatives col·lectives com  “Cimentiments (o… no m’asfaltis el respecte)”, exposició que volia reaccionar contra la corrupció i la destrucció de l’illa. Allà l’han feta grossa.
Doncs bé, hi ha un personatge a la premsa mallorquina, d’ultradreta, de nom Miquel Segura que amb menyspreu l’anomena indignat, (cosa que no entenc), mozalbete (en té 43), enchufado del pacte PSIB-UM-PSM (és apolític), el chaval (una altra clatellada) cuenta con una nómina de 3.500 euros (serà la seva! el Pedro en cobra 2.000) que juega a marcianitos  i que en sus horas libres se va a la plaza España (qui en dóna més!), segueix amb una lumbrera de este calibre, i acaba amb ¿Quién colocó a esta joya en la sobre dimensionada plantilla del Principal?    
El fet és que ell és un indignat, com milers i milers de persones d’aquest país i té clar què és la honradesa. I això si que els fa ràbia a aquesta ultradreta de pensament que executa amb mala llet plans barroers i putrefaccions, per desacreditar, fer la reducció del cap amb el ritual tzantza que volien els jívaros i empresonar l’esperit de l’enemic, o en paraules modernes, mobbing periodístic. L’actuació estel·lar del nonat senyor Segura (perquè no s’ha despertat encara) és el clàssic mètode demagògic per provocar un xoc frontal, i a més, li assegura la palestra que satisfà la seva parcel·la de poder decadent.