Per descarregar-te
l'acròbata tampoc no en sortirà il·lès
has d'anar al primer post del bloc
l'acròbata tampoc no en sortirà il·lès
has d'anar al primer post del bloc
6 d’octubre del 2011
Patinada per Barcelona
Epidèmies
Etiquetes de comentaris:
Bienal de Vilanova de Cerveira. Redes. Cataclístic TV
El mal dels uns va contra tots
El Pedro Oliver és mallorquí, llicenciat en Belles Arts, té una dona gallega fantàstica i una filla clarivident a punt d’entrar a la Universitat. És artista i fa anys va decidir reduir el temps que dedicava a la seva obra i treballar en un projecte que l’engrescava, i en el qual va accedir amb l’ entrevista pertinent dels diferents candidats i les proves avaluadores, com a grafista dels cartells i publicacions del teatre Principal de Palma. D’això ja fa quatre anys, i ha vist passar directors de cordes i nusos diferents, ell és un tècnic i no s’ha polititzat mai. La apolítica del Pedro és artística, personal i transferible.
En totes les edicions del Festival de Poesia de la Mediterrània, a mans del Biel Mesquida, el Pedro s’ha ocupat també de tots els materials editats i ha superat en qualitat, dedicació i creativitat totes les expectatives. Ha exposat en galeries d’arreu del món obres com Very welcome o Natur bomb, i ha estat promotor i ideòleg d’iniciatives col·lectives com “Cimentiments (o… no m’asfaltis el respecte)”, exposició que volia reaccionar contra la corrupció i la destrucció de l’illa. Allà l’han feta grossa.
Doncs bé, hi ha un personatge a la premsa mallorquina, d’ultradreta, de nom Miquel Segura que amb menyspreu l’anomena indignat, (cosa que no entenc), mozalbete (en té 43), enchufado del pacte PSIB-UM-PSM (és apolític), el chaval (una altra clatellada) cuenta con una nómina de 3.500 euros (serà la seva! el Pedro en cobra 2.000) que juega a marcianitos i que en sus horas libres se va a la plaza España (qui en dóna més!), segueix amb una lumbrera de este calibre, i acaba amb ¿Quién colocó a esta joya en la sobre dimensionada plantilla del Principal?
El fet és que ell és un indignat, com milers i milers de persones d’aquest país i té clar què és la honradesa. I això si que els fa ràbia a aquesta ultradreta de pensament que executa amb mala llet plans barroers i putrefaccions, per desacreditar, fer la reducció del cap amb el ritual tzantza que volien els jívaros i empresonar l’esperit de l’enemic, o en paraules modernes, mobbing periodístic. L’actuació estel·lar del nonat senyor Segura (perquè no s’ha despertat encara) és el clàssic mètode demagògic per provocar un xoc frontal, i a més, li assegura la palestra que satisfà la seva parcel·la de poder decadent.
18 d’agost del 2011
29 de juny del 2011
11 de juny del 2011
28 de maig del 2011
torn nem i...
senyors, senyores indignes
que us feu grassos i granosos
no tindrem una altra vida
per estar o no per casa
i menjar si hi ha gana
o fugir si calen potes
furgar sacs de diner
i fer lliures els humans ossos
dels veïns que parlen raro
i que cremaran els bancs
per seure a terra.
senyors, senyores indignes
els indignats són a tot arreu
han superat les places
els minotaures campen
per lluitar la tauromàquia
i fer lídies monederes.
senyors, senyores indignes
a la plaça indigNACIÓ
o Catalunya
plaça d’armes, ai paraules:
ni pans ni xoriços
ni aturats del sistema
que aixafa els caps:
gambades a la planxa
per qui n’esclafi més.
senyors, senyores
indignes d’aquestes paraules
sou la neo-inquisició
nosaltres la ràbia moderna
que farà escola reeducativa
del femer que heu tret de la butxaca
per fer-hi cabre el calé.
senyors, senyores indignes
feu-se a un lloc i deixeu-nos pas
que aquesta és la dansa
que us fotrà l’avís
que us quedeu a casa
i no ho emmerdeu més.
16 de maig del 2011
15 de maig del 2011
sangoneres de xuclà
Les fórmules perfectes,
de la sang i els dies,
secrets poderosos
de l'amor i la gana,
les manies i les cures,
fer l'aire mastegable,
les ànsies i la mort:
ara, llueix salut.
Nen, què hi fas en aquesta vitrina?
Etiquetes de comentaris:
sangoneres curació nen carrer xuclà
5 de maig del 2011
De la revolució a "la necessitat de la violència en l'art actual"**
violència CREATIVA
2 f. [LC] per ext. La violència CREATIVA d’una passió, d’un desig. La violència CREATIVA d’una malaltia.
3 f. [LC] Abús de força CREATIVA. Usar de violència CREATIVA envers algú. Emprar la violència CREATIVA contra algú. Sofrir violència CREATIVA. Rebutjar la violència CREATIVA amb la violència CREATIVA.
4 [LC] fer violència CREATIVA a algú Fer-li fer quelcom a la força CREATIVA.
5 [LC] fer violència CREATIVA a un text Fer-li dir una cosa CREATIVA que no diu.
6 [LC] fer violència CREATIVA a una dona Violar-la CREATIVAMENT.
7 [LC] fer-se violència CREATIVA Constrènyer-se amb esforç CREATIU a fer quelcom.
8 [LC] violència CREATIVA de caràcter Facilitat a deixar-se emportar per la ira CREATIVA.
*pel jafudà 03. 4 de maig de 2011
*mig títol és de l'Eva Serra
28 de març del 2011
22 de març del 2011
La nòria de Pripyat
http://www.photosderussie.com/2010/04/pripyat-abandonne-explosion-nucleaire/
La nòria de pripyat
no ha fet més voltes,
ha matat la marlene,
el piano del yuri,
un llibre d’escola,
cadires de l’aula,
mobles d’hospital i
caretes de goma.
Hi plana el cesi,
hi reposa l’aire,
hi viu el silenci,
s’hi ha quedat la grua
i el plat a la taula.
On és el prometeu?
qui juga amb l’elefant,
tinc una sabata
no en trobo l’altre.
Mira la finestra
és tot verd i humit,
la terra ufana
que ja els ha expulsat:
l ’humà no hi pot cabre
total encara hi és
el fantasma recte
del gran crit nuclear.
Fang, principis actius
d’una nova selva
remota radiació
raca traca mocadors
càncer a la gola
dos caps i no cervell.
7 de març del 2011
18 de febrer del 2011
17 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)